Cultura literària
Inici per lliurar obres
Termini per lliurar obres
Montserrat
El municipi de Montserrat es troba a tan sols 23,6 km de la capital (València) i el terme ocupa una extensió superficial de 45,68 km2. Limita per tramuntana amb Torís i Torrent, pel costat de llevant amb Picassent, pel sud amb Llombai i Real, i per ponent amb Montroi i Torís. Es tracta d'un terreny prelitoral, relativament accidentat però no muntanyenc, on predominen els turons i les llomes suaus. L'emmarquen dues alineacions muntanyoses: la de la serra de Perenxisa i la serra de Falaguera, pel nord, en sentit NO-SE, i la serra de l’Au, pel sud, alineada en el mateix sentit. Amb aquesta última serralada enllaça el principal accident geogràfic del terme, la serra de Montserrat.
El poble es troba al peu d'aquesta serra, a la muntanya del Castellet, partida en dos pel coll del Portell. La silueta punxosa d'aquest Monte Serratum donaria nom, amb el temps, al castell i a l’alqueria musulmana de Montserrat.
Amb una temperatura mitjana de 14˚ C (9˚ C de mitjana al gener, 25˚ C al juliol i agost), Montserrat presenta unes òptimes condicions climàtiques per a la pràctica de l'agricultura mediterrània. La pluja no és excessivament abundant (436 mm anuals) i es concentra sobretot a l'octubre/novembre (el 40%).
Pel que fa a l'agricultura, és mediterrània de secà encara que cada vegada més s'està implantant el reg a degoteig. Al voltant del 1950, les vinyes es van convertir en el cultiu hegemònic. La mistela de Montserrat, licor de la varietat de raïm moscatell, ha estat qualificada pels enòlegs com una de les millor aconseguides del País Valencià, per la qualitat de la terra, i per la proximitat del mar. La resta de terres es reparteixen entre garrofers, oliveres, ametlers, tarongers, creïlles, pésols, fesols tendres, moniatos, cebes, cacauets i herba d'alfals.
Una altra activitat tradicional practicada en el terme de Montserrat durant segles, a part de les indústries extractives i l'agricultura, ha estat la ramaderia.
L'evolució demogràfica la podem resumir dient que entre l'any 1992 i el 2002 la població montserratera es va incrementar en un 32%, fins a arribar als 3.253 habitants. La xifra proporcionada pel cens del 2004 és de 4.091 habitants, i en l'actualitat som 8.500 montserraters i montserrateres.