Un certamen literari amb vocació de romandre

​

​

La invitació de l’Ajuntament de Montserrat per a escriure el pròleg del llibre dedicat als originals premiats en el primer Certamen Literari, m’ofereix l’oportunitat de subratllar que, en aquesta interessant població de la Ribera Alta, qualsevol iniciativa cultural que s’engega, ofereix les garanties de continuïtat i permanència. Quan el visitant arriba al terme municipal té la certesa que és un poble en creixement, que aposta per un futur planificat, que en la gestió municipal i cultural poques coses s’improvisen.
Vaig descobrir fa anys Montserrat en l’àmbit cultural quan va començar a convocar cada estiu, en el mes de juliol, una destacada Setmana Internacional de Música de Cambra, que des de 1981 segueix programant cada any unes actuacions de primera línia i excel·lent contingut musical. L’Ajuntament i la Unió Musical van tindre l’oportunitat de donar suport a la iniciativa del catedràtic del Conservatori de Música de València, Salvador Seguí, qui amb l’ajuda de la professional del teatre i de la comunicació, María José Muñoz Peirats, va saber col·locar en totes les agendes culturals de l’època la convocatòria d’aquest esdeveniment musical. La Setmana Internacional ara compleix 36 anys sense cap símptoma de feblesa o esgotament.
La segona aposta cultural que fa l’Ajuntament amb vocació de permanència i de cobertura internacional correspon a la creació literària. Els textos que vostés llegiran en les pàgines següents són resultat d’una convocatòria que ha tingut una excel·lent resposta, no solament a València i el conjunt d’Espanya, sinó també en nombrosos països llatinoamericans, especialment Argentina, Colòmbia, Cuba i Mèxic. Més de 264 originals han fet costat a aquesta nova plataforma cultural, que també compta amb ingredients plàstics. Vull subratllar, amb admiració, el treball dels creadors d’imatges, artistes de la plàstica i la fotografia, que han afegit, fora de concurs, a aquest llibre la seua visió del contingut dels relats inspirats en assumptes de gran actualitat.
El jurat del certamen ha aplicat en la seua decisió uns criteris molt ajustats a les inquietuds socials del nostre temps. Perquè el lector dels relats premiats tindrà l’oportunitat de realitzar un viatge literari per la memòria històrica dels nostres majors, que van viure el drama d’una guerra i que després van patir l’instint de venjança aplicat per uns insaciables vencedors. Aprendrà a viatjar pels mars del sud mentre passa l’aspiradora de la seua casa o prepara la llavadora. Coneixerà les contradiccions socials que produeix en una estudiant un embaràs no desitjat. Se sorprendrà de la capacitat que els fills tenen per a transformar en jocs de sang i sadisme la violència domèstica que el pare exerceix contra la mare.
I a més, el llibre ofereix nombrosos textos de finalistes, fet que augmenta fins i tot el valor de la publicació. Perquè avui dia, a pesar que les xarxes socials estan a l’abast de qualsevol persona que desitge donar a conèixer els seus escrits, tenir la possibilitat d’imprimir-los en paper, gaudir amb el plaer de tocar les pàgines del llibre, de mostrar-les als amics, als familiars, tenir la possibilitat de regalar-lo i dedicar-lo, formen part d’uns costums culturals que no s’haurien de perdre.
El llibre és un objecte d’art i de creació que té garantida la seua supervivència. Encara que, és evident, que havent de competir i renovar-se en un mercat cada vegada més reduït. En aquest sentit, la incorporació de les imatges i dels textos finalistes incrementen, de manera intel·ligent, el valor d’aquesta publicació en el mercat editorial.
En temps de crisi els drets socials i la cultura són les víctimes d’una política conservadora obsessionada amb el control del dèficit. El que no saben les persones que neguen el canvi social és que la inversió en cultura és tan imprescindible com invertir en obra pública, per a tenir una vida social integrada per persones lliures, amb capacitat de donar una opinió, amb voluntat d’imaginar i construir des de l’art un futur que ens inquieta. M’he equivocat. Sí que ho saben i per aquesta raó no ho apliquen. El pressupost dedicat a cultura en general sol ser baix i és el primer que s’elimina quan les restriccions es fan inevitables.
Per açò, engegar en temps de pocs recursos una iniciativa cultural com aquesta és una excel·lent novetat, que desitge que es consolide suportada per un jurat que sàpia treballar d’acord amb la sensibilitat cultural i social del 2016, per uns concursants que aporten material literari ambiciós en el seu plantejament estètic i cultural, i per una organització municipal que dedique en el futur més pressupost per a convertir aquest certamen literari en una gran festa cultural que Montserrat ofereix al món, al de proximitat i, també, al que es troba més enllà del mar Atlàntic. Cal afegir conferències d’escriptors, lectures amb suports visuals i musicals, exposicions d’il·lustració de textos, en fi, transformant en un fet meravellós la possibilitat d’escriure literatura i el dret ciutadà a llegir bons llibres com el que té entre les mans.

Jaime Millás

Escriptor i periodista